Castell de Castro

Comencem a caminar de bon de matí, feia fresqueta i a les primeres rampes, ja hi ha algú que es queda. Apleguem al punt on ens perdèrem l'altra volta. Esta vegada no se'l passem, evidentment, encara que algú ho haguera agraït... Juan decideix de fer-se una foto en cada senyal que trobem i així demostrar que les passem totes... Prepareu-vos, perquè n'hi ha...

Podeu comprovar que anem bé!!!!!

Per fi aplega el primer descans. Les vistes del bosc són molt bones, però la cambra del meu mòbil no. Així que no puc ensenyar-vos que es veia...

Tornem a caminar i cara amunt. Es fan grupets, com sempre. Modesto, Juan, Ana i jo per davant.

Anem bé, eh!!!!

Això és "mitja pujada". Crec que més d'ú no voria ni la senyal a estes altures...

Ja divisem el castell i la mar. Ana posa com una modelo

I ja estem a l'última senyal. Ja hem aplegat al castell, per fi!!!!

Les vistes són espectaculars. Afortunadament, la Leles des de sa casa no pot vore els desnivells on estan els seus fills!!!!

Marino aplega també!!!! Modesto ja estava fa temps. De fet aplegà el primer, però té forces per a saludar a tot el que va arribant...

El Penyagolosa

Cristina, la última... Quina foto més artística... Així estava ella...

I anem cap avall. El castells des de baix

Una paradeta per recuperar forces que la baixada és forta!!!

I una última sorpresa. Pujadeta cap a la mina de cinabri!!! És fonda, eh!!!!

Veritablement, Cristinín aplega destroçada. Amb el vent, el fred i el cansanci que portava, crec que no voria ni la mina...

Ja es veu Alfondeguilla!!!!!

Cada volta més a prop, i la mar al fons!!!

I ja estem dinant a Chòvar, li faig una foto al rellomello de Rafael, però el meu conill està a punt d'aplegar i s'acaba el reportatge. Excursió redona!!!!!